Doncs aquesta biòloga ha anat a parar a Kamloops, molt lluny de l’Autònoma, molt lluny de les ciutats europees farcides de monuments com Roma o simples edificis mil·lenaris. Aquí els aniversaris són centenaris.
En el “Nou continent” tot és nou, fins i tot el lloc on els pocs inuits (esquimals) d’aquí celebren les seves cerimònies.
90.000 persones repartides en cases unifamiliars d’aglomerat, més el mosaic de conreus de tomàquets i fruita i de zones industrials. Tot això amb un fons de muntanyes desèrtiques que encara ara, que porto dues setmanes aquí, em flipa.
I la uni... buf... Això és viure en una pel·lícula americana. Us ho prometo. Avui, per exemple. Dia de benvinguda als de primers i als internacionals; als nous vaja... Entrem a una mena de gimnàs-nau i ens donen samarretes de diferents colors segons la carrera que fem a més d’una bosseta de roba plena de cosetes interessant com un boli! O un clauer! Bé, ens fan seure a unes graderies de forma ordenada per colors, mentre un noi amb un micròfon va explicant acudits de com posar un elefant dins una nevera i tal. I de cop es fa silenci i surt un home amb una faldilla escocesa tocant una gaita i al darrer el segueixen tot de persones que no sé molt bé qui són, però van disfressades com de medievals amb túniques de coloraines i barrets amb floripondios. Jo em quedo somrient perquè aquí tothom està molt seriós i riure ja seria massa... Resulta que els homes i dones disfressats són el president de la uni, els degans, l’alcalde de Kamloops... i El Més Important: després que el president parla, ens fa aixecar i repetir en veu alta un jurament d’honestedat i no sé què més... Bé, la cara que se’us queda és la cara que he fet jo i la finlandesa del costat i segur la de tots els europeus d’allà (o no... potser els de United Kingdom no...). Els xinesos, si haguessin pogut, haurien anat a fumar, segur!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada