Via dei Dauni 24

La porta, la finestra i l'estufa estan pintades de color lila pàl·lid i el llit és proper a un instrument de tortura, però tinc una habitació que és la meva.
Surt de l'habitació, vaig a la dutxa, faig un cafè, camin deu mintus fins a Castro Pretorio,crec que ja domin l'art d'atravessar el carrer a Roma. Quinze minuts de metro, quatre hores d'italià, tornar, dinar, descansar.
Encara no he posat la roba a l'armari ni res a la prestatgeria, ni he penjat les fotos que em vaig endur, sec al llit i perd una mica el temps.El perd a... casa? Si, perquè no.
Pens en que he de fer deures, que la conjugació és un embull i que vaig mesclant els femenins i els masculins, que vull escriure postals i que en tenc d'escrites que fa una setmana que he d'enviar, escolt Giraffes?Giraffes! i algun grup que m'ha descobert la meva companya de pis.

I ahir era dia 18. M'agraden els dies 18.