Una settimana

Van passant els dies, vaig passejant i em vaig quedant amb coses. De fet, crec que ja dec haver caminat l'equivalent a unes quantes maratons, al matí per aquí, horabaixa per allà, demà a veure on vaig, ara m'he perdut...
A l'hostal es va succeint la gent, jo ja fa una setmana que hi soc, al final només puc entrar al pis a partir d'aquesta setmana que ve i la gent que dorm aquí sol fer-ho només per dues nits. Gent de tot el món, amb qui interactues el just, cordilament amb els tipics "where are you from?" i què noms i què fas a Roma. Molts nord-americans i australians amb guies de "western europe" de 600 pagines, un japonès impassible amb sabates i roba fetes pols que té guies d'àfrica, orient mitjà i europa i un israelí de la meva habitació que em va dir, "oh, conec un grup espanyol, el Canto del Loco", pobret.
Finalment he conegut un espanyol i ahir vàrem anar a fer unes cerveses amb més erasmus espanyols. Merda, una setmana i ja gueto, no vull que sigui com amb els mallorquins a Barcelona, per còmode que sigui.
Seguesc caminant.
A una plaça de San Lorenzo hi havia un concertet de barri per la nit, amb una pianista tocant musica classica i un al·lot d'uns 18 anys amb grenyes, botes i camiseta d'iron maiden acompanyant-la amb una guitarra espanyola. Al costat de la placeta hi havia un espai amb un cartell que posava "Piazza dei Bambini" on, irònicament, només hi havia vells menjant síndria.
Seguesc caminant.
Una mica més abaix, un restaurant que es diu Porca Vacca i el cartell és una vaca vestida de putón verbenero.
Seguesc caminant, més dies, i descobresc que des de la piazza del Quirnale, després del canvi de guàrdia, es pon el sol per darrere la cúpula de San Pietro.
Seguesc caminant i encara no m'hi acab de trobar. Esper que en tenir una habitació pròpia i poder dir "visc a roma" se'm passarà.
Demà començ classes d'italià.
Seguesc caminant.