¡¡¡QUE VIVA MÉXICO!!!

Ei biòlegs, com anem? Com alguns ja sabreu, la Joana (ara Jou) i la Laura López (ara Lau “a secas”) estem a Cuernavaca, Estado de Morelos, México Lindo. Ja portem com 1 mes i mig i la veritat és que ens comencem a acostumar a l’època de pluges, a que els profes arribin mitja hora tard i no passi res, a que les classes durin 3 hores, a distingir els chiles més picants i les paraules més rarunes.

El 16 de setembre va ser el dia de la independència aquí, però es celebra el 15 per la nit. Bueno, és una festa molt patriòtica en teoria. Amb una setmana d’antel.lació la ciutat es torna verda, blanca i vermella i durant la nit en questió es beuen molts “caballitos” de tequila i es fa “el grito” pel qual es criden tots els noms dels revolucionaris i que morin els espanyols o “gachupines”. Resulta que ens van convidar a una d’aquestes festes i ens vam presentar amb una truita de patates... Ole, Ole y Ole!!! A més, la proporció de dones era bastant pobre així que ens va tocar ballar amb pràcticament tots els assistents masculins... quin horror! La veritat és que són bastant pesadots i flipen molt amb el nostre caràcter jajaja només us dic que els vam ensenyar a ballar la Macarena... si, si estem deixant el pavelló ben alt!

Ja anirem explicant els costums mexicans més caxondos, crec que el pròxim serà el dia dels morts i pinta moooolt bé!

En fin, com a regalet us deixo un petit diccionari de menjars mexicans, que aprofiti!

POZOLE: sopa de diferents tipus de blat de moro amb pollastre o carn de vedella, al qual se li posa ceba, chile en pols, aguacate i tot lo que vulguis. Es menja en dijous, com l’equivalent als dijous paella.

CHAMORROS: és un tros generós de carn de la pota del porc, fet al forn i de gust exquisit... aquí es menja a primera hora del matí, i se’l foten en tortillas amb milers de salses picants. Hem agafat el costum d’esmorcar-los cada dissabte així que poder tornem a Barcelona amb uns quilets de més...

CHAPULINES: són grills o saltamartins, no ho tinc molt clar perquè només els he vist cuinadets i socarrimats. Aqui es mengen com botana, és a dir, com si de cacahuets es tractés!

Per cert, els cacahuets són “cacahuates”, els tomàquets són “jitomates”, les llimones són “limas” i les limes són “limones”!!!! CAOS!!!

Lau.Lo i Joana

Via dei Dauni 24

La porta, la finestra i l'estufa estan pintades de color lila pàl·lid i el llit és proper a un instrument de tortura, però tinc una habitació que és la meva.
Surt de l'habitació, vaig a la dutxa, faig un cafè, camin deu mintus fins a Castro Pretorio,crec que ja domin l'art d'atravessar el carrer a Roma. Quinze minuts de metro, quatre hores d'italià, tornar, dinar, descansar.
Encara no he posat la roba a l'armari ni res a la prestatgeria, ni he penjat les fotos que em vaig endur, sec al llit i perd una mica el temps.El perd a... casa? Si, perquè no.
Pens en que he de fer deures, que la conjugació és un embull i que vaig mesclant els femenins i els masculins, que vull escriure postals i que en tenc d'escrites que fa una setmana que he d'enviar, escolt Giraffes?Giraffes! i algun grup que m'ha descobert la meva companya de pis.

I ahir era dia 18. M'agraden els dies 18.

Una settimana

Van passant els dies, vaig passejant i em vaig quedant amb coses. De fet, crec que ja dec haver caminat l'equivalent a unes quantes maratons, al matí per aquí, horabaixa per allà, demà a veure on vaig, ara m'he perdut...
A l'hostal es va succeint la gent, jo ja fa una setmana que hi soc, al final només puc entrar al pis a partir d'aquesta setmana que ve i la gent que dorm aquí sol fer-ho només per dues nits. Gent de tot el món, amb qui interactues el just, cordilament amb els tipics "where are you from?" i què noms i què fas a Roma. Molts nord-americans i australians amb guies de "western europe" de 600 pagines, un japonès impassible amb sabates i roba fetes pols que té guies d'àfrica, orient mitjà i europa i un israelí de la meva habitació que em va dir, "oh, conec un grup espanyol, el Canto del Loco", pobret.
Finalment he conegut un espanyol i ahir vàrem anar a fer unes cerveses amb més erasmus espanyols. Merda, una setmana i ja gueto, no vull que sigui com amb els mallorquins a Barcelona, per còmode que sigui.
Seguesc caminant.
A una plaça de San Lorenzo hi havia un concertet de barri per la nit, amb una pianista tocant musica classica i un al·lot d'uns 18 anys amb grenyes, botes i camiseta d'iron maiden acompanyant-la amb una guitarra espanyola. Al costat de la placeta hi havia un espai amb un cartell que posava "Piazza dei Bambini" on, irònicament, només hi havia vells menjant síndria.
Seguesc caminant.
Una mica més abaix, un restaurant que es diu Porca Vacca i el cartell és una vaca vestida de putón verbenero.
Seguesc caminant, més dies, i descobresc que des de la piazza del Quirnale, després del canvi de guàrdia, es pon el sol per darrere la cúpula de San Pietro.
Seguesc caminant i encara no m'hi acab de trobar. Esper que en tenir una habitació pròpia i poder dir "visc a roma" se'm passarà.
Demà començ classes d'italià.
Seguesc caminant.

WTF!?

Doncs aquesta biòloga ha anat a parar a Kamloops, molt lluny de l’Autònoma, molt lluny de les ciutats europees farcides de monuments com Roma o simples edificis mil·lenaris. Aquí els aniversaris són centenaris.

En el “Nou continent” tot és nou, fins i tot el lloc on els pocs inuits (esquimals) d’aquí celebren les seves cerimònies.

90.000 persones repartides en cases unifamiliars d’aglomerat, més el mosaic de conreus de tomàquets i fruita i de zones industrials. Tot això amb un fons de muntanyes desèrtiques que encara ara, que porto dues setmanes aquí, em flipa.

I la uni... buf... Això és viure en una pel·lícula americana. Us ho prometo. Avui, per exemple. Dia de benvinguda als de primers i als internacionals; als nous vaja... Entrem a una mena de gimnàs-nau i ens donen samarretes de diferents colors segons la carrera que fem a més d’una bosseta de roba plena de cosetes interessant com un boli! O un clauer! Bé, ens fan seure a unes graderies de forma ordenada per colors, mentre un noi amb un micròfon va explicant acudits de com posar un elefant dins una nevera i tal. I de cop es fa silenci i surt un home amb una faldilla escocesa tocant una gaita i al darrer el segueixen tot de persones que no sé molt bé qui són, però van disfressades com de medievals amb túniques de coloraines i barrets amb floripondios. Jo em quedo somrient perquè aquí tothom està molt seriós i riure ja seria massa... Resulta que els homes i dones disfressats són el president de la uni, els degans, l’alcalde de Kamloops... i El Més Important: després que el president parla, ens fa aixecar i repetir en veu alta un jurament d’honestedat i no sé què més... Bé, la cara que se’us queda és la cara que he fet jo i la finlandesa del costat i segur la de tots els europeus d’allà (o no... potser els de United Kingdom no...). Els xinesos, si haguessin pogut, haurien anat a fumar, segur!

Sono qui

El meu primer dia, suat i cansat.
Duc tot el dia dels nervis, serà perquè acab d'arribar a Roma i encara no tinc ni idea d'on he anat a parar, seran els cafès que m'he pres abans d'agafar l'avió, serà tot plegat.
De l'aeroport a termini hi ha mitja hora més o menys, he tret la guia de conversació en italià per anar practicant, una bona guia, sí, et prepara per situacions com "Lo vuoi uno spinello?", "non si mi radrizza, mi dispiace" o "posso chiamare un avocatto?" però jo m'entretenc a mirar el petit apartat de travallengues (es diu així?) i em quedo amb la de "Trentatre Trentini entrarono a Trento, tutti e trentatre trotterelando" mitja hora més tard, en arribar a l'hostal, la meva habitació és la trenta-tres.
Està bé començar amb casualitats.

L'hostal no està malament, o no ho estaria si no fos perque un tram de l'escala està en obres i no s'hi pot passar i a l'ascensor només hi caben dues persones. Això i que fa una calor per morir-s'hi.
Però això és només el començament de la nit.

Estic rebentat i me'n vaig a la meva habitació, una de quadrada de sis llits (tres lliteres) mixta. Un noi sota meu, dues amigues, i una parella d'anglesos però que dormen a llits separats.
Sis matalassos, sis persones.

Aquesta nit erem set persones

Dues d'aquestes follant.

Jo estic mig despert intentant dormir-me amb l'mp3 posat quan la setena va arribar, devien ser les 3, oh! gràcies senyor mp3. Pobre noia la que estava sota ells. Be, que punyetes, era evident que al cap de mitja hora tots estavem desperts i en pla "Que cony fem".
Després d'X temps, els dos afortunats, que devien anar bastant gats, s'aixequen i van al balcó, que comunica amb els banys comunitaris. L'anglesa que ha sofert l'espectacle a la llitera d'abaix, sense pensar-s'ho s'aixeca i els deixa tancats a fora. Venjança!
Aquí ens començem a partir de riure en un instant de confiança de gent que no es coneix de res, l'amiga de l'afortunada, que havia arribat un poc abans que la parella "I don't know who the hell is that guy"
Al cap d'una estona la noia entra per la porta del passadís, crec que gràcies a un de l'hostal, que la renya. Així com pot, se'n va a dormir en pilotes.
Però no es fica al seu llit.
Es fica al de l'anglesa, que s'havia aixecat per anar a parlar amb l'altre anglès.
Braaavo.

Crec que les dues amigues han partit avui dematí molt d'hora, amb maletes i tot. No sé en quin estat es devien aixecar. Però buon viaggio!