Sono qui

El meu primer dia, suat i cansat.
Duc tot el dia dels nervis, serà perquè acab d'arribar a Roma i encara no tinc ni idea d'on he anat a parar, seran els cafès que m'he pres abans d'agafar l'avió, serà tot plegat.
De l'aeroport a termini hi ha mitja hora més o menys, he tret la guia de conversació en italià per anar practicant, una bona guia, sí, et prepara per situacions com "Lo vuoi uno spinello?", "non si mi radrizza, mi dispiace" o "posso chiamare un avocatto?" però jo m'entretenc a mirar el petit apartat de travallengues (es diu així?) i em quedo amb la de "Trentatre Trentini entrarono a Trento, tutti e trentatre trotterelando" mitja hora més tard, en arribar a l'hostal, la meva habitació és la trenta-tres.
Està bé començar amb casualitats.

L'hostal no està malament, o no ho estaria si no fos perque un tram de l'escala està en obres i no s'hi pot passar i a l'ascensor només hi caben dues persones. Això i que fa una calor per morir-s'hi.
Però això és només el començament de la nit.

Estic rebentat i me'n vaig a la meva habitació, una de quadrada de sis llits (tres lliteres) mixta. Un noi sota meu, dues amigues, i una parella d'anglesos però que dormen a llits separats.
Sis matalassos, sis persones.

Aquesta nit erem set persones

Dues d'aquestes follant.

Jo estic mig despert intentant dormir-me amb l'mp3 posat quan la setena va arribar, devien ser les 3, oh! gràcies senyor mp3. Pobre noia la que estava sota ells. Be, que punyetes, era evident que al cap de mitja hora tots estavem desperts i en pla "Que cony fem".
Després d'X temps, els dos afortunats, que devien anar bastant gats, s'aixequen i van al balcó, que comunica amb els banys comunitaris. L'anglesa que ha sofert l'espectacle a la llitera d'abaix, sense pensar-s'ho s'aixeca i els deixa tancats a fora. Venjança!
Aquí ens començem a partir de riure en un instant de confiança de gent que no es coneix de res, l'amiga de l'afortunada, que havia arribat un poc abans que la parella "I don't know who the hell is that guy"
Al cap d'una estona la noia entra per la porta del passadís, crec que gràcies a un de l'hostal, que la renya. Així com pot, se'n va a dormir en pilotes.
Però no es fica al seu llit.
Es fica al de l'anglesa, que s'havia aixecat per anar a parlar amb l'altre anglès.
Braaavo.

Crec que les dues amigues han partit avui dematí molt d'hora, amb maletes i tot. No sé en quin estat es devien aixecar. Però buon viaggio!