Vet aqui que fa dues setmanes, després de la Cena Internazionale a can Nacho vàrem sortir a la recerca d'un local per ballar, o potser hi anàvem per inèrcia. La qüestió és que vàrem acabar buscant una pastisseria oberta però l'únic que vàrem trobar varen ser dos marrulleros extranys que no varen tenir altra idea que a empenyer-me pel darrere i jo, davant la meva absència d'equilibri a aquelles hores de la nit, vaig caure perfectament de costat. Quatre hores després era a un tren camí de Firenze, coix.
Però que els petin als marrulleros! Florència, home!
Florència. Firenze. Et pega una mica de sindrome d'Stendhal quan hi vas, el rollo és molt diferent del de Roma: menys caos, més net, gent en bici i sembla que no sabessin com es fa un edifici lleig. Santa Maria del Fiore, la Santa Croce, piazza del Palazzo Vecchio. És un lloc per anar i contemplar, sense massa presses i sense traves. Bé, la nostra trava era que al final erem 14 els que hi anàrem i l'organització era bastant laxa. Com era previsible vàrem acabar anant cadascú una mica al seu aire i a l'hora de sopar ens reuniem a l'hostal. Que quin hostal! Un catxondeo, si, però si cerques tranquilitat no hi vagis. Afortunadament, tranquilitat no era el que estavem cercant. Regentat per dos tios extranys però molt divertits mig de kenia mig de no sé on, a aquest hostal cada divendres i dissabte fan "festa della Sangria" i posen a tot l'hostal a beure sangria gratis, molt a lo loco, i després per qui ho vulgui et duen a un local aprop.
Per cert, com a Gastronota, si mai hi aneu busqueu una paninoteca a un carreró-passatge que es diu Antica Noa. Buf.
Al tornar a Roma, però, no vaig tenir massa temps per descansar perque a les 7 del matí d'aquell dilluns havia de ser una altra vegada a Termini per agafar un tren direcció Salerno, aquesta vegada amb la classe de biologia, per una sortida de 3 dies amb la molt honorable assignatura de Gestione e Planificazione di Parchi e Giardini Storichi ed aree Archeologiche.
Salerno d'acord, molt maco el casc antic, així un poc decadent, giardino della Minerva, molt interessant. Però el que jo no m'esperava és el que seria la Costiera Amalfitana, on vàrem passar les dues nits (a Ravello, concretament) Heu estat mai a Banyalbufar? Idò en aquest estil però molt més exagerat. És tot una tros de costa tipo costa Brava amb tot de penyassegats, molt inaccessible però que durant segles, sobretot a l'edat mitjana ha estat molt poblat i totes les vessants estan plenes de marjades amb llimoners i a cada turonet i a cada petita vall hi ha un poblet amb les cases una sobre l'altra. Avui en dia és un lloc per turiestes més aviat amb pasta, però en temporada baixa no hi havia ningú i com que només erem 9 vàrem estar la mar de tranquils i comodes a l'hotel (em va xocar el canvi amb el de florència) de Ravello. Hotel Parsifal, per cert.
Després d'haver visitat Villa Ruffolo, Villa Cimbrone, Amalfi i Minore, el tercer dia vàrem anar en furgoneta fins Napoli i d'allà tornada a Roma.
Quasi il giro d'Italia!
I ara de tornada a la normalitat, amb temps d'hivern però no massa, amb un examen dimarts, deures d'Italià, de tant en quan ganes de que sigui ja nadal i amb na Cristina (la russa del meu pis) que se'n va tornar a casa seva ahir.
Però bé, tenim nova companya de pis. Senyores i senyors, amb tots vostès els present la nostra benvolguda Pupluna.
Una abraçada a tots, si?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada