diumenge, 9 d’octubre del 2011

Prenent Forma.


Fa unes quantes vegades que m'assec davant l'ordnador amb ganes de contar alguna cosa, però quan m'hi vull posar, no se m'ocorre res per contar i dic "serà que no tinc massa cosa a dir"
Però un moment. De sobte, cuinant, dutxant-me o al llit pens en alguna que m'ha fet riure aquests dies i pens, "ai, això els ho hauria de contar" i al cap de cinc minuts ja me n'he oblidat.
Però son tan interessants? Bé, avui me n'he enrecordat que fa dues setmanes a l'Elisa, una catalana amiga dels de biologia de tercer que són aquí, quan érem a fora d'un pub a una espècie de trobada erasmus la seva ronyonera, de sobte estava misteriosament en flames (en flames, sí) i ella "uaaa però que ha passat aqui!", però sense fer hi res al respecte, un holandès amb qui parlava l'hi va agafar , la va buidar i la va començar a trepitjar però res, seguia cremant i jo, en un moment no se si de lucidesa o d'absurd, l'agaf i me'n vaig corrent per un dels principals carrers de roma amb una cosa fumejant a la mà i la tiro dins una font que estava al costat. Acte seguit, se la vaig tornar, xopa i amb un forat com un puny. "Gràcies"
Suposadament algú hi havia passat massa aprop amb un piti encès, això o que la seva ronyonera pateix de combustió espontània.
Un altre dia, tornava a casa amb na Maria i na Kate i jo portava un jersei lligat a la cintura. Un cotxe amb dos italians italians es para i ens crida "eeh, voleu que vos portem a fer una vola en cotxe?" Jo me gir, ("scusa?"), veuen que soc un tio, i tornen a arrancar.   
Oh, i mes destacat encara, al sopar "eurodinner" vaig guanyar una camiseta que donaven als millors plats per fer un Tumbet que va tenir molt d'exit, n'hauré de fer més sovint.

         El pis va prenent forma, en Giovanni ha penjat uns quadres de pulp fiction, la seva ragazza catalana ha arribat finalment després d'un mes de misteri, hem reoorganitzat la cuina, he fregat l'habitacio i n'ha sortit aigua negra i he penjat les fotos a la paret, molts hi sortiu, molt guapos, alguns més borratxos que els altres.
       
I res, un se'n recorda dels detallets, doiets i així, supòs. Que les vaya bonito.
Muà.

1 comentari:

  1. doncs per tenir poc a explicar m'ha agradat molt :) que bonic Manu!:)

    parlem aviat espero (i quan tingui mes temps escric!)

    molts petons a tots!

    ResponElimina